"Aquesta vegada no ha pogut estar, però de ben segur que amb treball tornarem a estar on ens pertoca..."
El matí començava bé, ens encarregàvem de preparar la plaça, col·locant la pancarta gran i les 3 dels balcons (l’any que bé os sorprendrem encara més...), tenia ganes i la nit anterior només pensava en com ho celebraríem, però sempre amb els peus a terra per si ens baixava la canalla.
Arribem a plaça desprès del minut de silenci i alcem un pilar que com ja es de costum fa de "menjapersones" per la plaça, a mi em passa de ben a prop, alguns amics guiris no van tenir la mateixa sort...
Amb el paper a les mans com si es tractes d’un guio i tots fóssim els actors i actrius preparats per sortir a escena, sens indica que sortim de 3d9f, per primera vegada crec que tothom i estàvem d’acord.
Estic apunt de pujar al folre i de sobte es despleguen una estelada i una gran pancarta a la dreta del ajuntament, la gent aplaudeix i això em fa despertar, estem apunt de fer un 3d9f, el meu primer tres de nou i poder el primer descarregat. Llavors pugem, jo estic de conya però es fa tirar avall, això ens tranquil·litza a tothom, però també ens deixa un regust de prudència; finalment es tira amunt, només feia que sentir a terços i el moviment era impossible de parar venia de tot arreu, llavors... la foscor, em trobo a sota de tres persones que desprès de sortir em deixen veure la llum i en part la realitat...
Sorprenentment i contra el meu gust es decideix tirar a segona ronda el 4d8, "cagadum l'emus", es fa el 4 on m’hi sento còmode com a lateral i es descarrega força bé.
Finalment la recompensa amb el 4rt folre, una torre de vuit força impecable fins a la baixada de dosos, que patim una fiblada, tot i això el folre continua parat i la cosa s’estabilitza.
Ho cel.lebrem però reflexionant amb el que podríem haver fet.
Les dues nits posteriors he estat molta estona pensant abans d’anar a dormir i això m’ha fet recordar quan sento els savis de la colla que m’expliquen l'intent de 3d8ps, o el primer 4d9f descarregat etc, m’explicaven que el silenci era una constant, i això no s’està donant, no pot ser que amb terços col·locats alguns cridin als laterals perquè fotin canya etc (no és el meu cas...), com tampoc pot ser la lentitud entre pisos etc; però sobretot el nerviosisme i els crits, això només va fer que regnes la confusió allà dalt, 
com si no en tinguéssim prou amb la cridòria a plaça...
La qüestió és que el dia següent fem tripleta i tot lo demes es va oblidant, si no fos per la gilipollada de no tirar el pilar de sis, sabem l’entramat i ens empipa a molts i en se de varis que no vem fer pinya desprès per aquest motiu.
Seguirem treballant això està clar, es tindre el xip al cap, poder també va faltar els discursos 10 segons abans dels castells folrats amb la "capo" o amb algú de la tècnica. Encara no se com se’n descarrega un, però si sé com calmar-me abans, cosa que a Terrassa encara no tenia aprés.
No crec que haguem de pensar molt amb tot plegat, ara em de començar amb 4d8a, pd6, 5d8, i més endavant ja tirarem els apreciats castells de 9.
El que segur que he après aquest cop es que... la línia que separa la gloria del fracàs es molt però que molt estreta...
