Tornem a fer història...

Doncs sí!!! Aquest 26 d'Octubre, aprofito per recordar que va ser el meu aniversari, vem descarregar el pilar de 6, això si que és un regal.
I això ens obre mooooltes portes, moltes esperances i esperem que més gent a l'assaig,,, s'esta treballant, tot es veura a plaça, espero que abans de Terrassa. La gent s'està engrescant això és molt bó i les ganes no hi falten, ara esperem que dissabte amb això del dinar, es quedi força gent i fem un assaig profitós.
Deixem de parlar de futur i expliquem lo del diumenge; l'actuació es feia en una plaça on hi destacava més un edifici on hi havia una gran foto de la "cappo" (la Baró) que no l'ajuntament.
Desprès de fer un pilar de 4 mini-caminat, 4d8, paradíssim; 3d8 maco maco i 5d7 que ens dona uns debuts de conya. Va ser llavors quan va tocar, el silenci va enviar la plaça, i allò que es preveia "fotut" en una plaça força inclinada, un silenci de cagate lorito i el fet de ser la segona vegada que el tiravem a plaça, va sortir de conya! el pilar no es va treballar fins tard i a la descarregada tot i un petit ensurt en una primera estancia, la euforia i sobretot l'emoció va regnar a plaça.

Espero repetir aquesta experiencia, amb algun que altre castell inedit per la colla, tenim temps i la feina està feta, només falta portar-ho a plaça amb tota la confiança del món.
El temps ens portarà on ens pertoca; com diu aquella cançó...



"Em passat tota la vida, amb la sang en la ferida, mai no a curat,,, encara ens queda coratge per avançar,,,em lluitat i em fracassat PERO ENCARA ENS QUEDA COMBAT, UN ALTRE DIA HA COMENÇAT! "

Motivació,,,

Podem i hem de fer història,,,

Per fi! Sembla ho això diuen que la gent s’engresca, poder per això percebem una mica més de soroll als assajos; ja era hora, se’ns presenten unes actuacions molt interessants i en les que crec que es importantissim que hi siguem tots, ara més que mai.

Les meves pretensions només feien que baixar quan anava passant la temporada i veia els intents a la Mercè i al Concurs, però poc a poc, i recordant aquells moments, revisant imatges, i sobretot motivant-me amb antics vídeos,,, te n’adones que tot just acaba de començar la primera pagina del llibre en que retratarem fets històrics per la colla.
La gent, s’ho va creient i se n’adona que tenim a l’abast el 4d9f, que només necessitem arribar el 2 de Novembre i donar-ho tot, però aquí no s’acaba la cosa, abans tenim Molins de Rei, on podem tirar el 5d8 i anar a descarregar per primera vegada a la història el pilar de 6, i que m'hen dieu de Terrassa?,,,

Cadascú li mourà un fet o un altre, vindrà per descarregar el seu primer castell de nou, o perquè li te ganes al pilar (jo personalment m’engresco molt amb el 4d8a); tant se val! la qüestió es que hi anem, que ens o creiem, que un 4d9f és un 4d8 damunt la soca, que tenim el folre!, la soca! i el tronc! i ara sí, esperem que també la canalla!.

Ens mereixem un descans perquè ens ho estem currant de valent, però ja arribarà, tot just acaba de començar lo bo, també ens mereixem unes alegries, que collons, unes quantes.
Ens em d’animar de valent, fer sentir als nouvinguts la sensació que tenim al descarregar un castell de nou, o estrenar un castell que mai aviem fet a la colla, és el moment de callar als assaigs i parlar desprès al bar només de castells; és moment de viure el MOMENT.

Hem tornat! i de ben segur que tornarem a estar on ens mereixem.

Visca els Castellers de Barcelona!

Flash-back de concurs,,,

"Trobada a les 7 del matí... i es clar, això no podia acabar bé..."

El dia anterior del concurs com sempre ens o prenem amb una mica més de calma del normal, desprès d’anar de braves al Tomas (ens traiem els nervis de sobre), veiem el partit i fins i tot ens sorprèn el Barça i arribem a disfrutar; però aquí s’acaba lo bo, em costa dormir i nomes penso de quina manera farem el ridícul aquest any...

Al matí següent ens aixequem molt d’hora a les 6, i pel camí ens anem trobant algunes camises vermelles;a l’autocar s’intenta dormir però es impossible, 4 autocars i la sensació que d’aquí dos anys anirà millor...
Arribem a la reduïda plaça de braus i comença la cagalera, al 3 vaig d’agulla i no em fan treballar gaire, tot i que es tira a la primera. Una mica de cagalera més i arriba la torre de vuit, aquest cop vaig de lateral de fora, en aquest cas si que em fa treballar una mica el contrafort, però pel que fa al terç res de res, mogudeta però aquí esta una altre.
Finalment desprès de veure unes senyes entre la "cappo" i alguns castellers em diuen que es fa el 4d9f, la il·lusió es extrema quan em diuen que vaig de 1er lateral, però la il·lusió es veu trepitjada quan pujo al folre i tot i no sentir les gralles i casi no sentir el públic, sento algú de la canalla plorant... aguantem però s’ha de tirar avall.
Desprès de parlar-ho amb la gent tothom tenia rodatge i estava clavat (pel que fa a mi, vaig treballar una mica només, d’agulla ni tocar-la casi), una llàstima, i ara com sempre, els dies passen i cada cop tenim menys oportunitats per ser colla de nou aquest any.

D’aquest concurs se’m queden moltes imatges, per exemple la mirada del Manel al retrobar-se amb els seus antics companys, o quan va pujar al 4d9f de segons a lluitar (quin fitxatge...), l'alegría dels Castellers de Lleida ... però sobretot sobretot, les cares de les croses, dels segons, dels laterals... dins d’aquell "forat" en el folre, tothom li tenia ganes tothom ho anava a donar tot, i quan es sentia tot el públic animant l’acotxadora perquè puges, les cares de pena, i el desgast físic i anímic...

Tenim noves oportunitats, tenim moltes ganes i de ben segur que anirà perfecte, de m’entres ja anem veient proves de 4d7a nets i pilars de 6, tot es treballar-ho, els 5d7 nets fins acotxadors ja els hem vist així que nomes cal portar-lo a plaça i això cal mobilitzar gent, son poques les actuacions que queden, donem un últim esprint, i disfrutem, aquesta fou la premissa de la "cappo" al 4d9f, i aquesta crec que ha de ser de cara a endavant.

Visca els Castellers de Barcelona, lluitarem...