Video "Dia de la Colla 08" - The show must go on

+ Videos!

Fets pel Vladi.

Dia de la Colla

Ja falta ben poc, així que a realitzar videos, actuacions, i passa-ho bé, aquest petit descans serà vital per encarar aquesta gran temporada que be,,,

Qui mana a Barcelona, mana per sempre!

Deixant de banda el resum de l'actuació; trobo lamentable els arguments de molts borinots, en fotologs i altres mitjans (radio per exemple), on es queixen dels fets que van passar amb el pilar.
Quan una colla no és senyora no ho és i punt, així que els deixo de banda, tot això no fa més que tenir més ganes de menjar-nos el món l'any que bé.
Per Santa Eulalia ens veurem les cares, i de ben segur que portarem les ganes i l'orgull que mai em perdut ni perdrem, qui riu últim riu millor :)

Una actuació per al futur,,,

La setmana es presentava mogudeta, tot començava amb un seguit de missatges entre gent de la colla, on demanàvem la participació de tothom el diumenge per fer la plaça Valentí Almirall una plaça de 9!
Més endavant, fem bustiada, a mi em toca el carrer de l'antic local i el carrer de la Verneda així que a diferència dels demès poca feina i em sobren paperetes; tot i això el divendres acompanyem al Teddy a rematar la feina abans de la gran actuació.

Arriba el diumenge, i el local està a rebentar, d'acord estaven els Castellers de la Vila de Gràcia, però de cares noves nostres hi havien unes quantes i de Mercenaris uns quants més; això que anem a fer el minicercavila, i arrivem a la Plaça on hi han els Geganters encara.
Comencem amb la torre de vuit folrada, on hi debuta el Manel de terç, l'execució és perfecte tot i que hi han comentaris que el folre es movia massa, així que encarem la segona ronda amb ganes i il.lusió, però es fa esperar una mica per indecisió de la canalla.


Llavors arriba el gran moment, vaig de primer lateral al quatre, el silenci no hi es present, però es treballa bé, i tot i que em pensava que no s'havia carregat (em cauen varis a sobre), agafem el pilar i comencem a treballar-lo per la descarregada; però el primer és el primer, i com a primer a de caure... La alegria es present a plaça i molts ens emocionem amb aquest castell, que de ben segur descarregarem a Terrassa.
Posteriorment a tercera ronda un 3d8 força paradet per acabar la tripleta barcelonina jeje; finalment una llastima que es carregui el pilar, estava de conya però la sort no ens acompanya a la sortida i només es carrega; no problem, a Terrassa el pugem al folre.
Finalment abans de marxar cap al local, ens fem la foto amb tota la gentada que hi erem presents; i cap al xino, on es viuen moments de riure, d'incertesa per la temporada que bé, de il.lusió per acabar de fer història abans d'acabar la temporada, i sobretot amb ganes de començar un 40è aniversari amb grans castells.
Bé per acabar, com a cançó de la setmana,,, "El cuatro de ocho tiene cuatro letras,,, se mueve pa ki hé! se mueve payà hà! se mueve palante i se mueve patras!"

Visca els Castellers de Barcelona sempre!

Fem Clot de nou!!!!

Sempre recordem aquells dies del 3d8ps, les històries de diades mítiques, o les fricades de diades inventades per algunes colles color verdós...
Bé, ara és on la hem de fer grossa, portem totes les camisses possibles a Clot, a Vilafranca hi anaven moltes!!!! els assajos van ser impressionants, però la sort com ja és habitual no ens acompanya; portem amics, i demostrem-li a la Colla i al món casteller de que estem fets.
Podem crear placa pel 4d8a, podem convertir la plaça en una de 9!! portant el quatre, i podem gaudir amb el 5d8 o la torre; sense olbidar-nos
del pilar de 6 de comiat.
Jo ja m'he compormés a portar-ne dos; la tecnica soposo que farà la seva i ja organitzarà alguna cosa; és la nostra plaça, el nostre barri!! i la festa la tindrem aprop amb el local a pocs metres.
El quatre està maquíssim, i aquesta vegada crec que no ens fallara la canalla; anem a per totes; fem història Colla!

Ens veiem a la Plaça Valentí Almirall !!!!

Tornem a fer història...

Doncs sí!!! Aquest 26 d'Octubre, aprofito per recordar que va ser el meu aniversari, vem descarregar el pilar de 6, això si que és un regal.
I això ens obre mooooltes portes, moltes esperances i esperem que més gent a l'assaig,,, s'esta treballant, tot es veura a plaça, espero que abans de Terrassa. La gent s'està engrescant això és molt bó i les ganes no hi falten, ara esperem que dissabte amb això del dinar, es quedi força gent i fem un assaig profitós.
Deixem de parlar de futur i expliquem lo del diumenge; l'actuació es feia en una plaça on hi destacava més un edifici on hi havia una gran foto de la "cappo" (la Baró) que no l'ajuntament.
Desprès de fer un pilar de 4 mini-caminat, 4d8, paradíssim; 3d8 maco maco i 5d7 que ens dona uns debuts de conya. Va ser llavors quan va tocar, el silenci va enviar la plaça, i allò que es preveia "fotut" en una plaça força inclinada, un silenci de cagate lorito i el fet de ser la segona vegada que el tiravem a plaça, va sortir de conya! el pilar no es va treballar fins tard i a la descarregada tot i un petit ensurt en una primera estancia, la euforia i sobretot l'emoció va regnar a plaça.

Espero repetir aquesta experiencia, amb algun que altre castell inedit per la colla, tenim temps i la feina està feta, només falta portar-ho a plaça amb tota la confiança del món.
El temps ens portarà on ens pertoca; com diu aquella cançó...



"Em passat tota la vida, amb la sang en la ferida, mai no a curat,,, encara ens queda coratge per avançar,,,em lluitat i em fracassat PERO ENCARA ENS QUEDA COMBAT, UN ALTRE DIA HA COMENÇAT! "

Motivació,,,

Podem i hem de fer història,,,

Per fi! Sembla ho això diuen que la gent s’engresca, poder per això percebem una mica més de soroll als assajos; ja era hora, se’ns presenten unes actuacions molt interessants i en les que crec que es importantissim que hi siguem tots, ara més que mai.

Les meves pretensions només feien que baixar quan anava passant la temporada i veia els intents a la Mercè i al Concurs, però poc a poc, i recordant aquells moments, revisant imatges, i sobretot motivant-me amb antics vídeos,,, te n’adones que tot just acaba de començar la primera pagina del llibre en que retratarem fets històrics per la colla.
La gent, s’ho va creient i se n’adona que tenim a l’abast el 4d9f, que només necessitem arribar el 2 de Novembre i donar-ho tot, però aquí no s’acaba la cosa, abans tenim Molins de Rei, on podem tirar el 5d8 i anar a descarregar per primera vegada a la història el pilar de 6, i que m'hen dieu de Terrassa?,,,

Cadascú li mourà un fet o un altre, vindrà per descarregar el seu primer castell de nou, o perquè li te ganes al pilar (jo personalment m’engresco molt amb el 4d8a); tant se val! la qüestió es que hi anem, que ens o creiem, que un 4d9f és un 4d8 damunt la soca, que tenim el folre!, la soca! i el tronc! i ara sí, esperem que també la canalla!.

Ens mereixem un descans perquè ens ho estem currant de valent, però ja arribarà, tot just acaba de començar lo bo, també ens mereixem unes alegries, que collons, unes quantes.
Ens em d’animar de valent, fer sentir als nouvinguts la sensació que tenim al descarregar un castell de nou, o estrenar un castell que mai aviem fet a la colla, és el moment de callar als assaigs i parlar desprès al bar només de castells; és moment de viure el MOMENT.

Hem tornat! i de ben segur que tornarem a estar on ens mereixem.

Visca els Castellers de Barcelona!

Flash-back de concurs,,,

"Trobada a les 7 del matí... i es clar, això no podia acabar bé..."

El dia anterior del concurs com sempre ens o prenem amb una mica més de calma del normal, desprès d’anar de braves al Tomas (ens traiem els nervis de sobre), veiem el partit i fins i tot ens sorprèn el Barça i arribem a disfrutar; però aquí s’acaba lo bo, em costa dormir i nomes penso de quina manera farem el ridícul aquest any...

Al matí següent ens aixequem molt d’hora a les 6, i pel camí ens anem trobant algunes camises vermelles;a l’autocar s’intenta dormir però es impossible, 4 autocars i la sensació que d’aquí dos anys anirà millor...
Arribem a la reduïda plaça de braus i comença la cagalera, al 3 vaig d’agulla i no em fan treballar gaire, tot i que es tira a la primera. Una mica de cagalera més i arriba la torre de vuit, aquest cop vaig de lateral de fora, en aquest cas si que em fa treballar una mica el contrafort, però pel que fa al terç res de res, mogudeta però aquí esta una altre.
Finalment desprès de veure unes senyes entre la "cappo" i alguns castellers em diuen que es fa el 4d9f, la il·lusió es extrema quan em diuen que vaig de 1er lateral, però la il·lusió es veu trepitjada quan pujo al folre i tot i no sentir les gralles i casi no sentir el públic, sento algú de la canalla plorant... aguantem però s’ha de tirar avall.
Desprès de parlar-ho amb la gent tothom tenia rodatge i estava clavat (pel que fa a mi, vaig treballar una mica només, d’agulla ni tocar-la casi), una llàstima, i ara com sempre, els dies passen i cada cop tenim menys oportunitats per ser colla de nou aquest any.

D’aquest concurs se’m queden moltes imatges, per exemple la mirada del Manel al retrobar-se amb els seus antics companys, o quan va pujar al 4d9f de segons a lluitar (quin fitxatge...), l'alegría dels Castellers de Lleida ... però sobretot sobretot, les cares de les croses, dels segons, dels laterals... dins d’aquell "forat" en el folre, tothom li tenia ganes tothom ho anava a donar tot, i quan es sentia tot el públic animant l’acotxadora perquè puges, les cares de pena, i el desgast físic i anímic...

Tenim noves oportunitats, tenim moltes ganes i de ben segur que anirà perfecte, de m’entres ja anem veient proves de 4d7a nets i pilars de 6, tot es treballar-ho, els 5d7 nets fins acotxadors ja els hem vist així que nomes cal portar-lo a plaça i això cal mobilitzar gent, son poques les actuacions que queden, donem un últim esprint, i disfrutem, aquesta fou la premissa de la "cappo" al 4d9f, i aquesta crec que ha de ser de cara a endavant.

Visca els Castellers de Barcelona, lluitarem...

Intent de Mercè,,,

"Aquesta vegada no ha pogut estar, però de ben segur que amb treball tornarem a estar on ens pertoca..."

El matí començava bé, ens encarregàvem de preparar la plaça, col·locant la pancarta gran i les 3 dels balcons (l’any que bé os sorprendrem encara més...), tenia ganes i la nit anterior només pensava en com ho celebraríem, però sempre amb els peus a terra per si ens baixava la canalla.
Arribem a plaça desprès del minut de silenci i alcem un pilar que com ja es de costum fa de "menjapersones" per la plaça, a mi em passa de ben a prop, alguns amics guiris no van tenir la mateixa sort...
Amb el paper a les mans com si es tractes d’un guio i tots fóssim els actors i actrius preparats per sortir a escena, sens indica que sortim de 3d9f, per primera vegada crec que tothom i estàvem d’acord.
Estic apunt de pujar al folre i de sobte es despleguen una estelada i una gran pancarta a la dreta del ajuntament, la gent aplaudeix i això em fa despertar, estem apunt de fer un 3d9f, el meu primer tres de nou i poder el primer descarregat. Llavors pugem, jo estic de conya però es fa tirar avall, això ens tranquil·litza a tothom, però també ens deixa un regust de prudència; finalment es tira amunt, només feia que sentir a terços i el moviment era impossible de parar venia de tot arreu, llavors... la foscor, em trobo a sota de tres persones que desprès de sortir em deixen veure la llum i en part la realitat...

Sorprenentment i contra el meu gust es decideix tirar a segona ronda el 4d8, "cagadum l'emus", es fa el 4 on m’hi sento còmode com a lateral i es descarrega força bé.
Finalment la recompensa amb el 4rt folre, una torre de vuit força impecable fins a la baixada de dosos, que patim una fiblada, tot i això el folre continua parat i la cosa s’estabilitza.
Ho cel.lebrem però reflexionant amb el que podríem haver fet.
Les dues nits posteriors he estat molta estona pensant abans d’anar a dormir i això m’ha fet recordar quan sento els savis de la colla que m’expliquen l'intent de 3d8ps, o el primer 4d9f descarregat etc, m’explicaven que el silenci era una constant, i això no s’està donant, no pot ser que amb terços col·locats alguns cridin als laterals perquè fotin canya etc (no és el meu cas...), com tampoc pot ser la lentitud entre pisos etc; però sobretot el nerviosisme i els crits, això només va fer que regnes la confusió allà dalt, com si no en tinguéssim prou amb la cridòria a plaça...

La qüestió és que el dia següent fem tripleta i tot lo demes es va oblidant, si no fos per la gilipollada de no tirar el pilar de sis, sabem l’entramat i ens empipa a molts i en se de varis que no vem fer pinya desprès per aquest motiu.

Seguirem treballant això està clar, es tindre el xip al cap, poder també va faltar els discursos 10 segons abans dels castells folrats amb la "capo" o amb algú de la tècnica. Encara no se com se’n descarrega un, però si sé com calmar-me abans, cosa que a Terrassa encara no tenia aprés.
No crec que haguem de pensar molt amb tot plegat, ara em de començar amb 4d8a, pd6, 5d8, i més endavant ja tirarem els apreciats castells de 9.

El que segur que he après aquest cop es que... la línia que separa la gloria del fracàs es molt però que molt estreta...

Castellers de Barcelona i el FCBarcelona,,,

Aquest és un tema que volia tocar des de fa temps, crec que la relació que existeix entre aquestes dues entitats és tan gran que ens acaba perjudicant, reflexionem-hi.
Ja es habitual sentir alguna vegada el,,, "quan perd el Barça, em prenc el dia següent d’una altre manera i per contra, quan guanya el Barça m’esperona pel dia següent"; doncs el mateix ens arriba a succeir alguns malalts com jo, sortim del assaig (que com sempre coincideix amb el Barça) i si el Barça a jugat de pena ja no estem tant il·lusionats amb les proves que em fet o amb la fita que ens espera; en canvi si el Barça guanya, el dia a estat perfecte, les proves magnifiques i a sobre ens guanya el Barça,,,

Per sort, crec que avui tot això canviarà, el Barça guanyarà i realment em donaré compte de que sí,,, realment estem apunt de fer historia amb la colla, si més no o donarem tot per que sigui així.
(Tot i que ara que hi penso sempre dic que avui tot canviarà i guanyarem, i desprès,,, bé és igual la fita de la Mercè hem comença a ser més important,,,)

Tornada de vacances,,,

Bé, desprès de passar unes bones vacances i treballar tot l’estiu, ja és hora de recuperar el blog, a partir d’ara i com sempre intentaré actualitzar com a mínim els dies posteriors a les actuacions i algun que altre més.

Res més a dir, recuperem forces, que hem de fer historia,,,

Nova Proposta!!!

Queda ignaugurada la nova proposta, encapçalada per la Mery i jo mateix, on volem continuar movent aquesta flama vermella, aviam si ho aconseguim; empalaguem-nos de castells i castells, que això no ha fet més que començar!!

http://cdbporra.blogspot.com/

Després de l'estiu quedarà ignaugurada la nova web, on tindrem un sistema d'enviament de

apostes molt més senzill, de mentres han estat enviats a tota la gent que disposem del seu correu; i a la llista de distribució, en cas que algú no li hagi estat enviat, només ha d'enviar un

e-mail a "cdbporra@gmail.com" .

Vine, aposta, i guanya posicions a la nostra classificació. Molta sort a tots, la necessitareu,,,

La flama es mou,,,

Resumint a lo grosso; cap de setmana que ha servit per conèixer de més a prop les noves cares i consolidar les conegudes.
Ara anem dia a dia,,

• Divendres: Sopem amb una companyia molt grata, el D.F i la Valeria, a més dels ja coneguts, excel·lentissim president, Lurdes, Eric, Tània, Farrukito, Evita i servidor; allà fem una prèvia del que ens trobarem a Occitània i comencem a coneixens. Posteriorment fem un intent desmuntat de dormir, però per culpa d’alguns personatges aliens a la colla no ho aconseguim jeje.
  
  


• Dissabte: Com si fos divendres, sense haver dormit un sol segon, cap a la dutxa i despertem les poques neurones; més endavant cafè i cap a l’autocar!!! Unes 138 camisses es mouen per difondre la nostra causa; a partir d’aquí 4 hores de viatge! amb una paradeta de repostatge on alguns vam aprofitar per fer un bon àpat compost de Filipinos i Coca-coLLa.
  
  Més endavant patida de Poker a set mans amb el Pere i el Txory per passar l’estona, mentre veiem passar cotxes plens de senyeres i banderes de l'USAP Perpinyà. Finalment arribem a Saint Martí de Londres, concretament al que serà el nostre acollidor poliesportiu equipat amb les últimes tendències en pel descans familiar (ja,,,ja,,,ja).
  
  Això sí arribar i moldre, camp de futbol que utilitzem per fer un partidet amb gol de MiniBaggio a passada de Baggio (equip contrari).Dinem--> força pèssim, no tenim la conferència del Matt i en Pascal i aquí bé l’actuació,,,Semblava que sonaven gralles però el so distorsionat i poc habitual ens comença a fer veure que es tracta del Paquito
  Chocolatero!
  
  Després d’una llarga estona amb el pallo aquell del ajuntament xerrant en gavatx actuem p4,p4,3d7,4d7,2d6,p5; i el moment més emotiu de la tarda l’himne dels Segadors, meravellós. Sopem pizza, espantem una mica a la canalla per els suburbis del poble i decideixo lesionar (com alguns m’han fet saber jeje) a la estimada cap de colla, la qual m’està fent patir ara mateix els dolors del ninot de guru amb qualsevol estri punxant.
  
  
  I aquí bé el gran moment del viatge, o Cristòfol meu!! Amb tota la bona intenció del món decideixo carregar-me el següent "alto cargo" de la colla, el nostre relacions públiques Toni Mañané, fent-lo traduir durant una llarga estona una gran conversa amb el nostre gran amic Cristòfol; fora conyes, una molt bona nit, que em va servir per conèixer de més a prop en Toni i certificar la seva gran persona i també per que no a en Cristófol que a hores d'ara deu estar parlant amb el Toni pel Messenger.
  



• Diumenge: Ens despedim, i ens dirigim a Torrelles, cada cop sembla que estem més a Catalunya i en part és bo, allà, "dinem" i juguem una estona al pica-paret, posteriorment m’informen que el meu pla a funcionat, i m’adjudiquen ser el segon d’un dels pilars de quatre, acompanyat de la Evita i la Nit, no podia ser millor.Posteriorment fem el 3d7, 4d7, 4d7a i p5, mentre que Castellers del Riberal fan el 4d6a, 4d6, 3d6 i p4ps.Altre vegada sona l’himne dels Segadors i fem la fotografia de família amb els Castellers del Riberal.
  
• Tornem cap a casa, més ben dit, havíem arribat a sortir de casa?, aquí ho deixo,,,

Detalls,,,

Abans de marxar a França, volia fer-vos veure alguns detalls del Blog, per exemple, fent un exercici de "busquem al Wally", avia'm qui troba la bandera de l'estat que tenim al costat de Catalunya. Comentar també, que aquest 4d9f és nostre llògicament, i el qual va ser descarregat dues vegades jeje, tota una fita!, i finalment, curiositat, ja he trobat l'Hereu!!!! No hi és al balcó, per que està a la façana de l'ajuntament, si ens fixem, sota el títol del Blog hi han tres personatges, afinant la vista m'ha semblat que fossin, en Carod Rovira (o poder és a Perpinya?), l'Hereu i el Monti,,, corregiume si no és així jeje.

Apa bon voyage!!!

Pilars...

Hi han molts tipus de pilars: Pilar Rahola, Pilar Calvo, pilar de cinc, pilar aixecat per sota, pilar caminant, pilar a la veracreu,,, però cap com el pilar de cinc aixecat per sota i caminat al balcó! No sabem ni com ens ho farem, però aquí està la gracia de "l'experiment" jeje. Desprès d'aconseguir que es portés endavant el pilar de cinc aixecat per sota a plaça (-->Baggio i jo mateix), i més tard aconseguir fer caminar el pilar de cinc (-->culpable: Tete); bé la nova proposta encapçalada per el Tete i jo mateix (i tota la gent que s'hi apunti) és la fusió d'aquestes dues conquestes així que preparat Barcelona!
La execució està per determinar, caminar-lo, baixar-lo, aixecar-lo i tornar-lo a baixar? o aixecar-lo, fer que camini i tornar-lo a baixar; i que m'en dieu de la recollida de l'enxaneta amb la faixa?? Amb quina cara sens quedarà el senyor Hereu (si bé la pròxima vegada es clar), quan vegi que al intentar "pescar" l'enxaneta aquesta comença a baixar per acció de les mans?¿?¿
Bé aquí torna a quedar escrit, junts o aconseguirem!

PD: buscant registres d'imatge sobre aquesta construcció tant particular, m'he trobat el vídeo que he penjat, segons el títol pilar de sis aixecat per sota dels Castellers de Mallorca, la veritat, no se sí és per error, o realment tenien un baix preparat per a la següent aixecada, traieu-me de dubtes.
(hi han dos vídeos, dels dos intents)

A crear ambient de colla...

Aquest dissabte emprenem un viatge que espero que serveixi de relax (momentani això sí), i amb el qual unim més vincles entre els integrants de la Colla, crec que és el moment perfecte per fer aquesta sortida, abans d'enfrontar-nos a la torre i poc abans de començar unes suposades vacances (servidor les fa més tard); així que és un gran moment on esperem engrescar als nous vinguts, molts dels quals s'han apuntat, i on ens ho passem de conya deixant de banda "l'estress" casteller que deu comportar en aquestes alçades de temporada (ja?... doncs sí!, són moltes les colles que ja van ensenyant les dents!).

Sí no recordo malament, és el meu primer viatge amb la Colla fora de Catalunya així que ens unirà alguna cosa més que el nom de "Novatos" (Agulla novato...) amb els nous vinguts.
La flama vermella comença a moure's aviam si l'any que bé la duem més lluny!, aqui queda escrit.

---> Pròxima estació: Saint martí de Londres (Occitània) / Torrelles (Catalunya Nord)

Comença el moviment!

Bé, després de pensar-m'ho un parell de vegades m'he decidit per crear el blog, ara que tinc temps espero anar-lo coent i procuraré no deixar-lo de banda.
En aquest Blog m'he proposat parlar sobre: Castells (puntualitzem... Castellers de Barcelona), actualitat, la vida mateixa i amics.
Així que sense perdré ni un minut més de temps comença el moviment, un moviment que espero que os ajudi a enganxar-vos més als Castellers de Barcelona i així aconseguir que tinguem més accessibilitat a algunes seccions... que quedi entre nosaltres... espero que puguem debatre i fotre "maranya", el debat ens mou! Comencem a pensar en VERMELL!!

Arreveure