Flash-back de concurs,,,

"Trobada a les 7 del matí... i es clar, això no podia acabar bé..."

El dia anterior del concurs com sempre ens o prenem amb una mica més de calma del normal, desprès d’anar de braves al Tomas (ens traiem els nervis de sobre), veiem el partit i fins i tot ens sorprèn el Barça i arribem a disfrutar; però aquí s’acaba lo bo, em costa dormir i nomes penso de quina manera farem el ridícul aquest any...

Al matí següent ens aixequem molt d’hora a les 6, i pel camí ens anem trobant algunes camises vermelles;a l’autocar s’intenta dormir però es impossible, 4 autocars i la sensació que d’aquí dos anys anirà millor...
Arribem a la reduïda plaça de braus i comença la cagalera, al 3 vaig d’agulla i no em fan treballar gaire, tot i que es tira a la primera. Una mica de cagalera més i arriba la torre de vuit, aquest cop vaig de lateral de fora, en aquest cas si que em fa treballar una mica el contrafort, però pel que fa al terç res de res, mogudeta però aquí esta una altre.
Finalment desprès de veure unes senyes entre la "cappo" i alguns castellers em diuen que es fa el 4d9f, la il·lusió es extrema quan em diuen que vaig de 1er lateral, però la il·lusió es veu trepitjada quan pujo al folre i tot i no sentir les gralles i casi no sentir el públic, sento algú de la canalla plorant... aguantem però s’ha de tirar avall.
Desprès de parlar-ho amb la gent tothom tenia rodatge i estava clavat (pel que fa a mi, vaig treballar una mica només, d’agulla ni tocar-la casi), una llàstima, i ara com sempre, els dies passen i cada cop tenim menys oportunitats per ser colla de nou aquest any.

D’aquest concurs se’m queden moltes imatges, per exemple la mirada del Manel al retrobar-se amb els seus antics companys, o quan va pujar al 4d9f de segons a lluitar (quin fitxatge...), l'alegría dels Castellers de Lleida ... però sobretot sobretot, les cares de les croses, dels segons, dels laterals... dins d’aquell "forat" en el folre, tothom li tenia ganes tothom ho anava a donar tot, i quan es sentia tot el públic animant l’acotxadora perquè puges, les cares de pena, i el desgast físic i anímic...

Tenim noves oportunitats, tenim moltes ganes i de ben segur que anirà perfecte, de m’entres ja anem veient proves de 4d7a nets i pilars de 6, tot es treballar-ho, els 5d7 nets fins acotxadors ja els hem vist així que nomes cal portar-lo a plaça i això cal mobilitzar gent, son poques les actuacions que queden, donem un últim esprint, i disfrutem, aquesta fou la premissa de la "cappo" al 4d9f, i aquesta crec que ha de ser de cara a endavant.

Visca els Castellers de Barcelona, lluitarem...