Deixant de banda el resum de l'actuació; trobo lamentable els arguments de molts borinots, en fotologs i altres mitjans (radio per exemple), on es queixen dels fets que van passar amb el pilar.
Quan una colla no és senyora no ho és i punt, així que els deixo de banda, tot això no fa més que tenir més ganes de menjar-nos el món l'any que bé.
Per Santa Eulalia ens veurem les cares, i de ben segur que portarem les ganes i l'orgull que mai em perdut ni perdrem, qui riu últim riu millor :)
2 comentaris:
Com a moderador, no penso tolerar els insults d'alguns castellers de Sants; ja os ho vai dir, no estigueu tant per nosaltres, que l'any que bé de tant mirar-ho d'aprop la decepció al veuren's gloriosos serà més forta :)
No t'hi capfiquis, que per Santa Eulàlia fareu una actuació més valuosa que nosaltres.
I amb això dels castells no hi ha un últim que riu, sempre hi ha un després: ara sou vosaltres que esteu més capcots, i de ben segur que en un altre moment ens tocarà a nosaltres abaixar el cap. I ja està. Del que es tracta és de gaudir dels bons moments quan es pot (no estem tan pendents de vosaltres com et penses) i d'intentar revertir amb energia una situació quan les coses no surten com voldríem.
No sé si algú de Sants ha deixat anar algun insult. En tot cas, ja veus que el meu post és del tot pacífic. Sóc dels que crec en la rivalitat en tant que aquesta esperona la superació com a colla. I tant a Barcelona com a Sants aquesta rivalitat ens ha de servir per apujar el nivell, cada colla essent fidel al seu estil, perquè el que sí que és evident és que les dues agrupacions representen dos models de colla del tot oposats.
Ens veiem a Santa Eulàlia. I repeteixo, ens guanyareu. I tingueu per segur que si us veiem com a rivals és que, en el fons, us respectem.
Bones vacances!
Publica un comentari a l'entrada